CIO Madrid 2024

15/07/2024

Els dies 4 i 5 de juliol, ha tingut lloc a l'escola d'enginyeria industrial de la Universitat Politècnica de Madrid  la vint-i-vuitena edició del Congreso de Ingeniería de Organización, i divuitè International Conference on Industrial Engineering and Industrial Management (CIO Madrid 2024), organitzat per l'Associació per al Desenvolupament de l'Enginyeria d'Organització (ADINGOR). En aquests dos dies intensos, entre altres activitats,  s'han presentat oralment 132 treballs de recerca, entre els quals, hi havia el del professor Jordi Fortuny de la UPC Manresa.

Enguany, la ponència del Dr. Fortuny va tractar sobre l'anomenat problema d'assignació. Suposem una empresa del sector serveis que ha de fer un seguit de tasques (projectes, casos, pacients...) i per aquest motiu ha d'assignar aquestes tasques a un conjunt de professionals o "agents" que treballen a l'empresa. El problema d'assignació busca trobar la manera de fer aquest repartiment de tasques de manera que es maximitzi algun tipus de benefici  o es minimitzi algun tipus de funció de cost, com per exemple, el temps emprat en executar les tasques, suposant que totes les persones saben fer totes les tasques, però que unes tarden més que unes altres. 

Om pot pensar que si s'han d'assignar tres projectes a tres persones, es poden plantejar les sis maneres de fer el repartiment i veure quina és millor. El problema és que, amb poques tasques més, el mètode es torna impossible. Per exemple, vint tasques ja donarien trilions de combinacions. El treball presentat repassa les diferents eines tradicionals que permeten resoldre el problema: la programació lineal entera (mètode de bifurcació i acotació), els algorismes de transport, l'algorisme hongarès, etc., que en els darrers anys es veuen complementats amb les anomenades "metaheurístiques" que, tot i no garantir trobar la millor solució, sí que permeten trobar una bona solució en poc temps. 

Per concloure, la presentació es va centrar en un mètode per a resoldre les necessitats d'una empresa en concret, que vol fer les assignacions d'una manera formalitzada i no arbitrària, i que s'escapen de les suposicions del plantejament general: cal anar assignant els projectes a mesura que arriben en lloc d'esperar a tenir-ne un grapat; cal tenir en compte que no tothom sap fer de tot; no es busca  l'òptim, però sí un mètode que raonablement assigni les tasques a les persones millor preparades; s'han de poder fer les assignacions amb rapidesa per a alliberar-se d'aquesta tasca burocràtica. El mètode "heurístic" proposat avalua cada possible agent a partir de diferents paràmetres d'eficiència, convertint aquesta valoració en una probabilitat, de manera que la persona més ben valorada "té més números" de què se li assigni el treball.