"És gràcies als enginyers que el món avança"

El 28 de juliol Manresa Diari va publicar una entrevista que va fer a José Miguel Giménez, Rosa Giralt i Xavier Gamisans, director en funcions de la UPC Manresa, sotsdirectora de Comunicació i Estudiantat i sotsdirector de Recerca i Innovació, respectivament. Podeu llegir-la a http://www.manresadiari.cat/noticies/detail.php?id=60935

Us la transcribim, també, a continuació:

Entrevista de Manresa Diari a José Miguel Giménez, Rosa Giralt i Xavier Gamisans, director en funcions de la UPC Manresa, sotsdirectora de Comunicació i Estudiantat i sotsdirector de Recerca i Innovació, respectivament.

Manresa, 28 de juliol de 2020

On està la UPC Manresa?

La UPC Manresa o Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), és el seu campus a Manresa. Concretament, estem a l’avinguda de les Bases de Manresa, en un edifici dels anys setanta que té unes grans lletres blaves UPC al davant, segur que ens heu vist passant.

Quins estudis hi oferiu?

A la UPC Manresa oferim estudis de tres àmbits diferents: el civil, l’industrial i el TIC.

Dins l’àmbit civil tenim el grau en Enginyeria Minera, amb el qual es poden obtenir coneixements per a l’obtenció de matèries primeres de forma sostenible (voladures, obres subterrànies, obra civil, processament de minerals...).

Dins l’àmbit industrial oferim diferents titulacions. Tenim una entrada comuna amb tres especialitats ben diferenciades: el grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, el grau en Enginyeria Mecànica i el grau en Enginyeria Química. Els tres permeten adquirir coneixements dels diferents aspectes de l’enginyeria dins una indústria i el seu procés productiu. També dins aquest àmbit industrial, impartim el nou grau en Enginyeria d’Automoció, el qual permet adquirir coneixements de l’automòbil, dels seus components i del seu procés productiu.

En l'àmbit de les TIC oferim l’innovador grau en Enginyeria de Sistemes TIC, que celebra enguany el seu 10^è aniversari. Cursant-lo s’aprèn electrònica, informàtica i comunicacions i permet realitzar projectes que requereixin coneixements dels tres àmbits de manera integrada.

A part dels graus, també oferim màsters, un en Enginyeria dels Recursos Naturals i un altre en Enginyeria de Mines. També un Doctorat en Recursos Naturals i Medi Ambient. Per acabar un Postgrau en Organització i Enginyeria de la Producció i Direcció de Plantes Industrials.

Què fan els i les enginyeres?

Bona pregunta. Tothom sap què fa un metge, un advocat o un mestre, però costa de saber què fa un enginyer.

Els enginyers, amb les seves idees, els seus coneixements i el seu enginy, dissenyen productes i sistemes o milloren els existents. És gràcies als enginyers que el món avança i la tecnologia fa possibles algunes coses que fa uns anys no ens hauríem arribat ni a imaginar. Només cal veure com han evolucionat elements tant quotidians com els cotxes o els mòbils, que tothom utilitza constantment.

Així doncs, els enginyers ajuden a la societat. Especialment, la tecnologia que desenvolupen els enginyers, pot millorar molt la vida de les persones grans, malaltes, amb discapacitat... També s’integren a la indústria i a les empreses en general, on ajuden a que siguin més eficients, a produir d’una manera més sostenible...

Creieu que hi ha qui no tria aquests estudis perquè creu que són molt difícils? Realment és així? Podeu desmitificar aquesta teoria?

Pensem que sí que és així. Potser no és generalitzat, però hi ha qui no s’atreveix, que pensen que no serà capaç. És cert que cal tenir algunes aptituds, però si a algú li agrada realment, té ganes i és capaç de dedicar-hi una certa dosi de treball de forma continuada, segur que ho podrà aconseguir.

I les noies? Segueixen sent uns estudis amb poca presència femenina? Perquè? Què s’està fent per revertir aquesta situació?

Hi ha noies, igual que nois, que no els agrada, aleshores, res a dir. Però n’hi ha que els agrada, però els fa por, sigui perquè ho veuen difícil, perquè es pensen que és d’homes i que estaran soles a la classe, o per comentaris que els fan família o amics que les fa repensar-s’ho. Cal revertir la situació. En un equip de treball és bo que hi hagin homes i dones, i les dones, encara que no s’ho pensin, ho poden fer igual de bé o millor que els homes. Per l’escola, han passat noies realment brillants.

Des de ja fa temps que estem fent diverses activitats enfocades a mostrar a les noies què és l’enginyeria i què poden fer les enginyeres i els enginyers, perquè s’adonin que té interès, que poden fer-ho i que realment serien molt útils per la societat.

Creieu que és una aposta segura estudiar una enginyeria? Són necessaris els professionals formats com a enginyers per trobar solucions als reptes amb els que ens enfrontem actualment i en un futur a curt termini?

Oi tant que ho és. Com ja hem dit abans, els enginyers i les enginyeres són els que fan avançar la societat, fan que puguem viure més còmodament, més segurs, fan que es vetlli pel medi ambient, que ens puguem comunicar... Hi ha molta demanda d’enginyers i no hi ha prou jovent que ho vulgui estudiar.

Què oferiu als estudiants que estudien al vostre centre? Què us fa diferents a altres centres on es pugui estudiar una enginyeria?

Creiem que una diferència important és que oferim diferents graus en enginyeria acreditats, amb els avantatges d’estudiar en una universitat pública i on l’estudiant no és un número.

El tracte personalitzat que reben els estudiants és un dels nostres trets diferencials. Oferim una docència de qualitat, en grups reduïts, amb un paper actiu dels alumnes i amb avaluació continuada.

A més, tots els i les estudiants que ho desitgen, poden participar en programes de mobilitat a l’estranger i pràctiques remunerades a les empreses.

Aquest any, a conseqüència de l’alerta sanitària per la COVID19, tots els tràmits per accedir a la universitat s’han endarrerit, les Proves d’Accés a la Universitat, per exemple, s’han fet un mes més tard del que estava previst. En quin punt del procés esteu ara? Creieu que les classes podran començar en la data que estava prevista?

Sí, tot ha anat molt més tard. Normalment feien la selectivitat al juny i a mitjans de juliol ja sabien on havien entrat i podien anar de vacances amb la matrícula ja feta. Aquest any no sabrem l’assignació als nostres graus fins el dia 6 d’agost. La matrícula ja haurà de ser al setembre i començarem les classes que encara no s’hauran fet les reassignacions. Comptem començar el curs segons les previsions, però tindrem alumnes que mentoritzaran i donaran suport als estudiants nous, per ajudar-los amb els continguts i també a adaptar-se a la universitat amb aquestes circumstàncies tant complicades que estem vivint.

Com es durà a terme la docència el pròxim curs? Teniu previstos diferents escenaris en funció de com evolucioni l’alerta sanitària?

S’han dissenyat uns horaris que permeten fer-ho tot presencial, tot virtual o mixt. De moment hem previst fer l’opció mixta. Seria difícil poder mantenir la distància de seguretat en els grups grans, per això aquests s’han mirat d’agrupar en 3 dies de la setmana i la teoria es podria fer virtual. Les pràctiques i problemes, en grups més petits, els hem agrupat en dos dies de la setmana i serien presencials. Creiem que aquesta és una bona solució per seguir les normes imposades i mantenir el contacte amb els estudiants, a part que fer les pràctiques presencials és clau. De tota manera, si les coses canvien, es pot fer tot presencial o tot virtual.

Teniu una previsió de com serà la matrícula? Creieu que baixaran les matrícules en comparació al curs passat com a conseqüència de la crisi econòmica que estan vivint moltes famílies arran de la crisi per la COVID19?

No sabem gens què passarà, serà una sorpresa. Esperem que no baixi, per sort aquest any han abaixat les taxes i la matrícula serà un 30% més barata. El que pensem és que potser les famílies preferiran que els seus fills i filles estudiïn prop de casa, per no haver de llogar habitatges que potser després no utilitzaran si ens tornen a confinar. En cas de ser així, podria ser que tinguéssim més estudiants de la Catalunya Central i menys provinents de comarques més allunyades. Tot plegat és una incògnita.

De tota manera, el que hem pogut veure fins ara, és que les peticions d’informació rebudes i l’assistència a les jornades de portes obertes és si fa o no fa la mateixa que els altres anys.

Quins projectes de futur teniu? Cap a on creieu que ha d’anar el món universitari i, en concret, la UPC Manresa?

De moment el que volem és que la situació pugui tornar a la normalitat. No a la nova normalitat, sinó a la normalitat d’abans. Ens hem adaptat a les circumstàncies, però som una universitat presencial, i volem continuar sent-ho.

La pèrdua de la nostra directora, Rosa Argelaguet va ser un cop molt fort per nosaltres. Seguidament arriba la COVID-19 i el confinament, situació que també va ser difícil. Malgrat tot, ens n’estem sortint i tenim ganes de tirar endavant projectes nous.

En quant als graus no tenim previst fer canvis, però sí que ens agradaria fer algun màster més. Ja fa temps que hi donem voltes i pensem que això potenciaria encara més la recerca que fem.

També volem obrir la nostra escola a la ciutat. Ho farem tirant endavant el Techlab UPC Manresa, que ja va engegar la Rosa. Serà un espai obert a la ciutadania, perquè tothom que ho desitgi, pugui venir a utilitzar l’equipament i fer els seus projectes, amb la nostra col·laboració.

A la universitat a part de donar classes als estudiants també feu recerca, oi? Què ens en podeu explicar de la recerca que es fa a la UPC Manresa?

El personal de la UPC Manresa desenvolupa una tasca de recerca molt significativa, que ens permet publicar articles científics d’abast mundial. Disposa de diversos grups de recerca consolidats que generen ingressos de prop de mig milió d’euros anuals. Aquests ingressos provenen tant de convocatòries públiques competitives de l’administració autonòmica, estatal o de la Unió Europea, així com de convenis de transferència de tecnologia amb empreses de les comarques properes majoritàriament.

En moments com l’actual és quan es fa encara més evident la importància de la recerca en els camps de la ciència i la tecnologia, aquesta recerca que els governs no valoren prou i que està sent imprescindible per plantar cara a la COVID19. En quins projectes esteu treballant arran de la crisi sanitària?

A banda de projectes que ja estaven en curs, on s’investiga en aspectes relacionats amb la millora de la qualitat de l’aire, i en la incorporació de les eines TIC al sector sanitari, durant la crisi de la COVID s’ha desenvolupat un respirador d’emergència, mascaretes de protecció reutilitzables i s’ha col·laborat amb diversos projectes de base ciutadana per fer arribar equips de protecció a qui ho necessitava.