Comparteix:

Heijunka i Jidoka, que no et sonin a xinès

Els dies 6 i 7 de juliol ha tingut lloc a Barcelona la vint-i-setena edició del Congreso de Ingeniería de Organización, i dissetè International Conference on Industrial Engineering and Industrial Management. Es tracta d'un fòrum, principalment acadèmic, on investigadors i investigadores donen a conèixer els seus treballs relacionats amb l'Organització Industrial, tot i que també hi solen ser presents persones que desenvolupen la seva tasca en l'empresa privada. La UPC Manresa hi ha estat representada pel professor Jordi Fortuny del Departament d'Organització d'Empreses.

Enguany, la ponència del Dr. Fortuny va tractar sobre dos conceptes relacionats amb el sistema de producció anomenat "lean", que té les seves arrels en l'exitós sistema de l'empresa Toyota. Els conceptes escollits són "jidoka" i "heijunka", que aparentment han passat desapercebuts pels acadèmics del nostre país i dels quals les empreses tampoc no solen parlar.

"Jidoka" és un joc de paraules en japonès per a fer referència a la capacitat d'un antic teler Toyoda que podia detectar si es trencava un fil i aturar-se sol. Per tant, fa referència a la capacitat d'una màquina que pugui treballar sola, sense vigilància, perquè si hi ha algun problema ho detectarà i s'aturarà. Per extensió, el terme s'aplica a la capacitat dels treballadors i treballadores que, amb la corresponent formació i motivació, saben detectar si s'ha produït una anomalia en el seu treball i tenen autorització per aturar el treball i demanar ajuda. Aquesta capacitat de detectar els errors des d'un bon principi és la base per a fer productes de qualitat. "Si es va poder aplicar jidoka en un teler de fusta, completament mecànic, imagineu què es pot fer avui en dia amb màquines que disposen de sensors, microprocessadors, visió artificial, comunicació a través d'internet..." va exclamar el Dr. Fortuny per mostrar que aquesta automatització intel·ligent té molt camí per recórrer.

Quan una empresa fabrica tres models (diguem-ne A, B i C ) d'un mateix producte, podria fer una sèrie llarga de A, després una sèrie llarga de B i finalment una sèrie de C,  en base a les previsions de vendes. Aquest plantejament, que és molt còmode, Toyota demostra que té molts inconvenients ocults. L'alternativa  pràctica que ens proposa és fer diàriament uns quants A, després uns quants B i finalment uns quants C i així anar repetint aquesta seqüència. Aquesta estratègia de producció mesclada i anivellada s'anomena "heijunka", i és bona per al fabricant, per als seus clients i també per als seus proveïdors perquè ofereix estabilitat.  Contràriament a allò que hom pot pensar, Toyota no fabrica els seus cotxes en el mateix ordre en què li arriben les comandes, sinó que ho fa per mitjà de la metodologia "heijunka" (que literalment vol dir anivellament).

Tot i que un grup de recerca de la UPC porta més de 25 anys creant algorismes per a possibilitar el "heijunka", el Dr. Fortuny va explicar que una revisió de la literatura espanyola mostra que poc s'ha escrit sobre l'aplicació pràctica d'aquests dos termes: el 2008, una mostra d'empreses entrevistades es mostrava reticent a aplicar la seqüenciació "heijunka", però el 2015 una empresa de components d'automoció situada a Catalunya en confirma l'ús. Igualment, el 2014, un estudi mostra que en la majoria d'empreses automobilístiques situades a Catalunya, el personal té la capacitat d'aturar la línia quan es detecten anomalies. Per tant, s'entreveu que a la industria hi ha hagut una adopció progressiva d'aquestes tècniques.