Professors de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa han participat en un congrés europeu de Teoria de Jocs

En concret, el professor Josep Freixas el dia 30 de juny van presentar la ponència: On majority voting rules with abstention. Treball fet conjuntament amb el professor Dani Samaniego.

Així mateix, la professora Margarita Domènech el dia 1 de juliol van presentar la ponència: Two characterizations of the Banzhaf bisemivalue. Treball fet conjuntament amb els professors J.M. Giménez i M.A. Puente.

La trobada que es va celebrar de forma telemàtica va comptar amb una nombrosa participació.

L’European Meeting on Game Theory (SING) va néixer el 1983 a Itàlia i ha anat incorporant la participació d’investigadors d’altres països europeus. L’edició d’enguany a Granada (SING16) ha estat la 16a reunió europea sobre teoria de jocs des que es va introduir l’acrònim SING i la 29a reunió des de la primera reunió a Itàlia.

El programa consisteix en un nombre reduït de conferències convidades per erudits molt distingits en la matèria i altres comunicacions aportades.

Teoria de jocs

La teoria de jocs és el terme que es dóna a la metodologia d’utilitzar eines matemàtiques per modelar i analitzar situacions en què la presa de decisions és interactiva, normalment anomenada “estratègica”.

En la major part de les activitats de la nostra societat apareixen conflictes d’interessos i presa de decisions: en economia, en sociologia, en política i en moltes altres activitats que presenten situacions de competició entre els agents que hi intervenen i que requereixen de la cooperació entre ells mateixos per aconseguir els seus objectius.

És difícil separar els conceptes de competència i cooperació a l’hora d’explicar les relacions entre aquests agents, ja siguin individus d’un col·lectiu, empreses d’un sector o fins i tot països en les institucions que els representen.

Es pot considerar que l’inici de la teoria matemàtica que estudia els conflictes d’interessos, anomenada Teoria de Jocs, correspon a l’any 1944 amb la publicació del llibre ”Game Theory and economic behavior”de John von Neumann i Oskar Morgenstern, encara que es té constància de l’existència de treballs anteriors corresponents a principis del segle XX.

Des d’aleshores la Teoria de Jocs ha evolucionat molt i ha vist com els seus models s’han aplicat especialment a l’economia i a la política, però també en altres ciències socials com poden ser la filosofia i la psicologia, ja que els seus models s’ajusten a l’estudi de la conducta humana. Intuïtivament podríem definir la Teoria de Jocs com la branca de les matemàtiques que serveix per resoldre situacions conflictives en les que s’hi troben involucrats dos o més jugadors.