XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

La inauguració va comptar amb la intervenció del conseller de Salut de la Generalitat, Antoni Comín, i la consellera de Salut al govern de les Illes Balears, Patrícia Gómez. També van intervenir l’alcalde de Manresa i president del patronat de la Fundació Althaia, Valentí Junyent; la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; el president de la Fundació Alsina i Bofill, Ricard Guerrero, i el copresident del Congrés, Lluís Guerrero.

Aquesta és la primera vegada que Manresa acull el Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, un esdeveniment que es va celebrar per primera vegada l’any 1913 a Barcelona i que en la seva vintena edició pren especial relleu perquè la defensa de la llengua catalana i dels sistemes de salut d’aquests territoris continua essent un repte i una necessitat vigent.

L'acte va comptar amb la participació de més d’un centenar de ponents de reconeguda trajectòria professional dels àmbits de les ciències de la vida i de la salut. Destacava la presència de Josep Figueras, director de l’Observatori Europeu de Polítiques i Sistemes Sanitaris de l’OMS; Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic, Pere Joan Cardona, investigador biomèdic, Vicenç Villatoro, director general del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i Tomàs Molina, meteoròleg i presentador de TV3, entre molts d’altres.

Presentacions de Toni Dorado i Xavier de las Heras

La participació de la UPC Manresa va anar a càrrec de Xavier de las Heras, que va presentar el seu treball sobre els hidrocarburs aromàtics policíclics, alguns d'ells amb propietats carcinogèniques, que s'alliberen en els incendis forestals, i que, en el cas dels rius de la Catalunya Central van assolir unes concentracions baixes, del mateix nivell que les permeses per a aigües potables; i de Toni Dorado, que va presentar el treball fet conjuntament amb Eva Benzal Montes i Montserrat Solé Sardans, "Valoració biològica de residus electrònics".

Segons el treball de Dorado, Benzal i Solé, en l’actual context econòmic l’aprofitament de materials residuals que tenen un potencial econòmic hauria de ser prioritari. En aquest sentit, la creixent producció de residus elèctrics i electrònics converteix aquests materials en una potencial font de metalls molt valuosos i escassos. És per aquest motiu que és de vital importància desenvolupar noves tecnologies de valorització de metalls, que siguin econòmicament més rentables, sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Els últims informes oficials quantifiquen en 40 milions de tones al any les deixalles electròniques en el món. L’elevat consum de telèfons mòbils, a banda d’altres electrodomèstics com ordinadors o televisors, fa que la generació de residus electrònics s’hagi convertit en un greu problema global, sent el tipus de residu que creix a major velocitat (entre el 3-5% anual). En aquests residus es troba un elevat percentatge de metalls (40%) amb possibilitats de ser reutilitzats, com són el coure, crom, zinc, níquel, alumini o metalls precisos (or, plata i platí). Tenint en compte que el percentatge d’aquests metalls en els residus és generalment major (10-20%) que en la font natural d’on s’extreuen (0.5-3%) i que aquests es troben localitzats en jaciments molt específics del planeta, l’èxit d’aquesta proposta significa un doble avantatge, aconseguir una font alternativa i sostenible de metalls i gestionar un residu molt perillós per a la salut humana i l’ecosistema.

La solució que es proposa per aquest problema consisteix en aprofitar l’activitat metabòlica de determinats microorganismes (fonamentalment bacteris), per a regenerar els agents responsables d’extreure els metalls de la matriu on es troben immobilitzats una vegada finalitzada la vida útil de l’aparell electrònic que els conté (residu). La viabilitat d’aquest procés redueix significativament els costos energètics i l’ús de reactius agressius en comparació amb els processos convencionals que es porten a terme en centres molt específics que han de tractar grans volums de deixalles per convertir el procés de recuperació en quelcom rentable.