Francesc Torres, elegit rector de la UPC, segons els resultats provisionals
16/05/2025
El catedràtic Francesc Torres Torres serà, de nou, el rector de la UPC, en aquesta ocasió per als propers sis anys, segons els resultats provisionals de les votacions que han tingut lloc del 13 al 16 de maig. Torres ha estat elegit amb el 53,280% dels vots ponderats i tenint en compte el vot en blanc, per davant del candidat Daniel Crespo Artiaga, que ha obtingut el 36,161% dels vots ponderats. El percentatge de vots en blanc ha estat del 10,559%.
Els resultats provisionals de les eleccions a rector de la UPC, un cop reunida la Junta Electoral d’Universitat, són els següents:
Francesc Torres Torres ha obtingut el 53,280% dels vots ponderats (3.668 vots) i Daniel Crespo Artiaga ha obtingut el 36,161% dels vots ponderats (2.341 vots).
Francesc Torres ha obtingut els resultats següents:
- Professorat doctor amb vinculació permanent (PDI-A): 26,74% dels vots ponderats (552 vots ponderats).
- Resta de personal docent i investigador (PDI-B ): 7,30% dels vots ponderats (556 vots ponderats).
- Estudiantat de grau i màster universitari: 14,94% dels vots ponderats (1.986 vots ponderats).
- Personal tècnic de gestió, administració i serveis (PTGAS): 4,31% dels vots ponderats (574 vots ponderats).
RESULTATS TOTALS: 3.668 vots, el 53,280%.
Per la seva part, Daniel Crespo ha obtingut els resultats següents:
- Professorat doctor amb vinculació permanent (PDI-A): 19,32% dels vots ponderats (399 vots ponderats).
- Resta de personal docent i investigador (PDI-B ): 5,24% dels vots ponderats (399 vots ponderats).
- Estudiantat de grau i màster universitari: 7,18% dels vots ponderats (955 vots ponderats).
- Personal tècnic de gestió, administració i serveis (PTGAS): 4,42% dels vots ponderats (588 vots ponderats).
RESULTATS TOTALS: 2.341 vots, el 36,161%
Pel que fa a la participació, el percentatge global de la comunitat universitària que ha votat és d’un 20,01%. En total, s’han emès 6.775 vots, 766 dels quals han estat en blanc (el 10,559% del total dels vots). Per sectors, ha votat el 84,65% del professorat doctor amb vinculació permanent (PDI-A); el 27,49% de la resta de personal docent i investigador (PDI-B); l'11,95 % de l’estudiantat de grau i màster universitari, i 72,37% de personal tècnic de gestió, administració i serveis (PTGAS).
El 2021 la participació de la comunitat en les eleccions a rector va ser del 18,86 %, mentre que el 2017 va ser del 12,47%.
S’obre ara un període de reclamacions, de manera que la proclamació definitiva del rector de la UPC tindrà lloc el 21 de maig.
Consulta els resultats provisionals al web eleccionsrectorat2025.upc.edu
Francesc Torres ha valorat els resultats i ha afirmat que "hem aconseguit fer una proposta il·lusionant que ha rebut el suport majoritari de la comunitat universitària. La UPC ha de continuar exercint un paper fonamental en la reindustrialització del nostre país i, en aquest context, ajustarem la formació del nostre estudiantat al teixit productiu català per afavorir un millor desenvolupament professional".
La candidatura
La candidatura de Francesc Torres té en el seu equip les següents persones:
- Jordi Berenguer, vicerector de Transferència, Innovació i Emprenedoria.
- Neus Cónsul, secretària general.
- Pedro Díez, vicerector de Recerca.
- Agustín Fernández, vicerector d’Estratègia Digital.
- Elena Fernández, vicerectora d’Arquitectura i Desenvolupament Sostenible dels Campus.
- Santiago Gasó, vicerector de Política Acadèmica i Lingüística.
- María José Jiménez, vicerectora de Docència i Estudiantat.
- Ariadna Llorens, vicerectora de Responsabilitat Social i Igualtat.
- Vega Pérez, vicerectora de Qualitat.
- Jordi Romeu, vicerector de Personal Docent i Investigador.
- Santiago Silvestre, vicerector de Política Universitària.
- Andreas Sumper, vicerector de Política Internacional.
El procés electoral de 2025
Les eleccions a rector o rectora de la UPC s’han fet a través d’urna electrònica i han tingut lloc entre el 13 i el 16 de maig. En aquesta convocatòria, estaven cridades a votar 33.852 persones de la comunitat universitària: 1.244 de professorat doctor amb vinculació permanent a la Universitat (PDI-A); 3.881 de la resta de personal docent i investigador (PDI-B); 26.704 estudiants de grau i màster universitari (EGM), i 2.023 de personal tècnic de gestió, administració i serveis (PTGAS).
La convocatòria ha presentat novetats importants derivades de la vigència de la nova Llei orgànica 2/2023 del sistema universitari (LOSU) i atès que els nous Estatuts de la UPC encara no són vigents i estan pendents de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Aquests canvis fan referència als requisits* per presentar-se al càrrec, que ara exigeixen que la persona candidata sigui membre del personal docent i investigador permanent doctor a temps complet, que tingui tres sexennis de recerca, tres quinquennis docents i acrediti quatre anys d’experiència de gestió universitària en algun càrrec unipersonal.
També ha canviat la durada del mandat, que és de sis anys improrrogables i no renovables, tal com preveu la LOSU, i que el vot en blanc té valor en el recompte dels vots de la primera volta de l’elecció.
Coeficient de ponderació del vot
L’elecció a la UPC, regulada encara pels Estatuts de 2012, ha estat per sufragi universal ponderat i ha tingut dret a vot la totalitat de la comunitat UPC censada. El coeficient de ponderació del vot és el següent: el professorat doctor amb vinculació permanent a la Universitat, un 51 %; el personal docent i investigador, excloent-ne el que correspon al sector anterior, un 14 %; l’estudiantat de grau i màster universitari, un 24 %, i el personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis, un 11 %.
Segons l’article 51.2 de la LOSU, serà proclamada rector o rectora en primera volta, la persona candidata que obtingui el suport de més de la meitat dels vots vàlidament emesos, una vegada aplicades les ponderacions de cada col·lectiu, i tenint en compte el vot en blanc. Si es presenta més d’una candidatura i cap candidat o candidata no obté la meitat dels vots, cal fer una segona volta.
En la segona volta, guanya l’elecció la persona candidata que obtingui la majoria simple, atenent, de nou, a les mateixes ponderacions i sense comptar els vots en blanc.
* Segons l’acord de la Junta Electoral d’Universitat JEU/2025/01/03 de la UPC es consideren càrrecs unipersonals els que es defineixen als Estatuts de la UPC de 2012 i els òrgans unipersonals regulats als reglaments d’acord amb la remissió als articles 79, 82, 86, 89 i 92 dels Estatuts de 2012 i el seu desenvolupament a les directrius generals per a l’elaboració dels reglaments d’organització i funcionament de centres docents, departaments i instituts de recerca universitari, el reglament de l’Escola de Doctorat i el reglament de l’Institut de Ciències de l’Educació.
Apunt biogràfic
Francesc Torres va ser rector de la UPC del desembre de 2017 al juny de 2021, i director del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de 2013 a 2017.
Nascut a Sant Joan de Labritja (Eivissa) el 1962, és enginyer de telecomunicació (1988) per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) i doctor (1992) pel Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC, on desenvolupa les seves tasques docents i de recerca, com a catedràtic d’universitat (2010), en l’àmbit de les radiocomunicacions, els circuits d’alta freqüència i l’observació de la Terra. Va iniciar la seva trajectòria professional a l’Agència Europea de l’Espai (ESA, Països Baixos, 1988) i es va incorporar a la UPC com a professor associat de l’ETSETB l’any 1989. En l’àmbit docent, ha estat sotsdirector cap d’Estudis de l’ETSETB (1998-2000), coordinador del màster internacional MERIT (Erasmus Mundus master's degree in Research on Information and Communication Technologies, 2006-2009). Ha rebut el Premi a la Millora de la Qualitat en la Docència Universitària del Consell Social de la UPC (1997) pel Laboratori de Radiació i Ones Guiades (ETSETB).
Des de l’any 1994, com a membre del Grup de Recerca en Teledetecció de la UPC (RSLab), ha participat en més de 50 contractes amb la indústria com a assessor científic i tecnològic per al desenvolupament, la caracterització i el monitoratge del sensor SMOS (Agència Europea de l’Espai), el primer satèl·lit liderat per la indústria espanyola (EADS CASA Espacio). Des que se’n va fer el llançament, el novembre de 2009, la missió SMOS està proporcionant de forma ininterrompuda mesures radiomètriques per a l’estudi del cicle de l’aigua, la millora dels models climàtics i la predicció meteorològica. Aquesta activitat ha donat lloc a la coautoria de més de 200 publicacions en revistes i congressos internacionals de prestigi i a rebre, com a membre del grup de recerca, diversos reconeixements: Premi Duran Farell del Consell Social (2000), Premi Ciutat de Barcelona (2001), Premi Salvà i Campillo de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (2004) i el Premi Cristòfol Juandó de l’Aeronàutica (Ajuntament de Barcelona, Festa del Cel, 2011). En el mateix context, ha estat vicepresident fundador de l’SMOS Barcelona Expert Centre for Ocean Salinity and Radiometric Calibration (2007-2010). Actualment, és membre de la unitat d’excel·lència María de Maeztu 2017-2020 CommSensLab de la UPC.
En el marc del programa de mobilitat del Ministeri d’Educació, va gaudir d’un any sabàtic a la NASA (Jet Propulsion Laboratory-Caltech, 2005-2006, Califòrnia), acollit com a assessor extern del projecte GeoSTAR, un sensor geoestacionari per al monitoratge de l’atmosfera.
En l’àmbit professional, en el període 2000-2002 va col·laborar en la creació del Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (COETC), donant suport a la secretaria tècnica. En aquest marc, fins l’any 2002 va participar en diverses iniciatives per a la promoció de la professió i el desenvolupament professional dels titulats i titulades de l’ETSETB, entre les quals hi ha l’organització i redacció dels informes 75 propostes per al desenvolupament de la societat de la informació a Catalunya i Estudi de la situació sòcio-professional dels enginyers de Telecomunicació, 2002. També va participar en l’organització i moderació de les Jornades sobre Telecomunicacions i Administració Local, que l’any 2002 es varen portar a terme en diferents indrets de Catalunya, amb la col·laboració de les diputacions i dels consells comarcals.
Comparteix: